Sang & Ceba

Cançò tradicional hebrea

2010-02-04T09:34:00.011+01:00

S'iz nito keyn nekhtn,
S'nokh nito der morgn;
S'iz nokh do a bisele haynt,
Shtert im nit mit zorgn.

Khapt arayn a shnepsl,
Kol-zman ir zent baym lebn;
Im irtse hashem af yener velt
Vet men aykh nit gebn.

------------

El ahir se n'ha anat
i el demà no ha arribat.
Només ens queda un poquet de hui;
no l'embrutes amb preocupacions.

Fes-te un colpet
mentre estigues viu.
En l'altre món
no te'n posaran cap.

(Cançò també coneguda com 'la de Beu Com Si s'Acabara el Món.')

D'ací. D'allà.

2010-01-24T12:04:00.010+01:00

«Quan ja havíem menjat bones llesques de pa i prou molletes de melva, la mare Paula ens contava contes. El que més m'agradava era el de "Peret i Margaliteta". Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu "Handsel und Gretchen" i que el saben tots els xiquets del món. I és possible fins i tot que tots els xiquets del món hagen tingut una mare Paula, i que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel, i que en menjar-se els corets de la melva sentiran també créixer els seus petits cors.»
Carmelina Sánchez-Cutillas, Màteria de Bretanya (1975)

Bloodletting

2010-01-20T23:13:00.017+01:00

There's a crack in the mirror
and a bloodstain on the bed
O, you were a vampire
and baby I'm the walking dead

I got the ways and means to New Orleans
I'm going down by the river
where it's warm and green
I'm gonna have drink, and walk around
I got a lot to think about

There's a rocking chair
by the window down the hall
I hear something there
in the shadow down the hall
O, you were a vampire
and now I am nothing at all

They used to dance in the garden
in the middle of the night
O, you were a vampire
and I may never see the light

-------------------------

Hi ha un clevill a l'espill
i una taca de sang al llit
Tu vas ser un vampir
i jo sóc una no-morta

Sé com arribar a New Orleans
Me'n vaig riu avall
on tot és càlid i verd
Vaig a beure i a pegar una volta
Tinc molt en què pensar

Hi ha un balancí
al costat de la finestra, al fons del saló
Senc alguna cosa allí
en l'ombra, al fons del saló
Tu vas ser un vampir
i ara jo no sóc res

Solien ballar al jardí
en mig de la nit
Tu vas ser un vampir
i jo potser no torne a vore la llum

Los Mejores Relatos de Terror

2009-09-19T16:24:00.014+02:00

Ahir vaig tindre un dia horrorós. Per la nit vaig quedar en una amiga que estava al corrent. Em va fer un regal per a que se me passara la boira. Em va regalar una dosi de terror.

Los Mejores Relatos de Terror és una compilació de sis relats clàssics de l'escriptura gòtica. El responsable d'aquest volum és el mestre Antonio Ballesteros, traductor dels textos i autor del sublim pròleg.

La selecció de relats:
Edgar Allan Poe, 'El corazón delator'
Guy de Maupassant, 'La cabellera'
Robert Louis Stevenson, 'El ladrón de cadáveres'
Bram Stoker, 'La casa del juez'
W. W. Jacobs, 'La pata de mono'
Saki, 'La ventana abierta'

Abraça a aquest contingut una edició feta amb bona cosa de cura, i nombroses il·lustracions fan companyia al text en cada pàgina. Dona gust rellegir aquestos relats en aquest format tan vistós. Quan més sucre més dolç!

Així que vaig a enfonsar-me en estes històries de nou, i així deixe enrere el dia d'ahir. És molt més divertit quan no ets tu qui està patint un dia horrorós.

Muchachada Nui: Edgar A. Poe i Bela Lugosi

2009-09-18T11:03:00.007+02:00

"Hay gente que empieza a pensar en cosas terroríficas.

Al principio da miedo, luego gustico, dejas de dormir y

¡catacrocker!"

Programa I Semana Gótica de Madrid

2009-09-12T22:45:00.007+02:00

Cada any, per Halloween, tornen els bons plans. Enguany, un bon pla que durarà tota una setmana i que conclourà en el Dia dels Difunts és la I Semana Gótica de Madrid.

Aquesta nova proposta ha nascut de voluntat d'embrionar un esdeveniment que oferira academicisme, veus crítiques, art gràfic, mostres audiovisuals i tota manifestació possible tacada per l'obra d'autors clàssics de literatura gòtica o posteriors mutacions.

I, per a alleugerar la ment de tot el tetricisme que s'oferirà durant el dia, el programa ofereix oci i concerts també per les nits. La primera nit no es podrà començar de millor manera: es sentiran a Madrid els sons del catalans Narsilion (recomanació: 'Desperta Ferro'). En els darrers dies també s'ha confirmat que baixaran a Madrid des d'Euskadi els genials Los Carniceros del Norte (recomanació: 'Nosferatu en Barakaldo'). Encertadíssims tots dos!

Els punts forts del programa seran la conferència sobre l'escriptor i crític Aleister Crowley (1875-1947), també ocultista, astròleg i entusiàstic admirador de tota classe de drogaïna. I, ja en primera persona, la conferència de Pilar Pedraza, nom clau de la literatura del terror del segle XX en llengua castellana.

Pel que fa als gran noms de l'academicisme, estaran també a la I Semana Gótica de Madrid el profesor Antonio Ballesteros (teoritzador de literatura vampírica i de literatura fantàstica Victoriana), Sara Martin (estudiosa de la figura del monstre) i Julio Ángel Olivares, que també farà lectures dramàtiques tan deliciosament com les fa al seu blog, Calesas en Borgo Pass.

Per commemorar el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe s'hi han organitzat, també, dues taules redones al voltant de la seua figura i la l'ombra de la seua obra. Jo formaré part de la taula redona del dijous dia 29, però espere poder quedar-me algun dia més per gaudir de l'àmplia oferta de la Semana. L'últim dels actes nocturns serà un Ball de Màscares el dissabte 31, nit de Halloween. Seria un crim perdre-se'l.

Els altres mons de la literatura catalana

2009-08-27T00:30:00.004+02:00

No sé quin tipus d'aixerri personal acabarà sent abocant en aquest bloc, però em puc fer una idea. Em veig vindre ja que compartiré ací impressions sobre les lectures que vaja fent. I, alhora, que aquestes lectures de ben segur estaran relacionades amb la literatura fantàstica i cadascun dels gèneres que beuen d'ella: fantasia, ciència ficció, ficció gòtica i literatura de terror. Què anem a fer-li. Em veig vindre que difícilment hi haurà res de novel·la històrica, o d'obres que intenten explicar-nos una vegada més com (no) som els homes i les dones i per què no sabem interpretar un mapa de Venus.

I com ja hem tingut prou preliminars, ja va sent hora de que done pas a la molla.

Començaré parlant un volum amb la lectura del qual estic gaudint barbaritats. Parle d'Els altres mons de la literatura catalana, una antologia de narrativa especulativa en llengua catalana feta a cura de Víctor Martínez-Gil.

El recorregut ens porta des de l'any 1874 fins el 2002, i recull els relats més significatius que s'han escrit en aquest gènere. A banda d'una gran riquesa d'autors, s'ens ofereix un conjunt de subgèneres ric i heterogeni: trobem relats de fantasmes, meravellosos, de monstres i de presències vampíriques, d'utòpies i distòpies, d'estranyes percepcions, de temptacions fàustiques o relats que ens deixen veure com ~~serà~~ podria ser la fi del món.

Trobem relats de Jacint Verdaguer, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Terenci Moix, Josep Albanell, Màrius Serra, Albert Sánchez Piñol i fins a una cinquantena més d'autors. Si pensem que és un gènere que ha tingut dificultats per fer-se un lloguet a les prestatgeries de Literatura Amb Majúscules (sense intenció de començar amb el victimisme), és un plaer trobar-hi alguns d'aquestos noms emblemàtics. Si, a més, tenim en compte que és un gènere eminentment anglòfon que no sempre ha tingut ganes d'aprendre noves llengues, pagarem ben a gust 20€ per aquestes 715 pàgines que concentren més de cent anys de ficció fantàstica en llengua catalana.

Un miler de nits més tard

2009-08-26T23:56:00.002+02:00

Quan han passat dos anys i quatre mesos (menys dos dies) des de l'última volta que em vaig passar per ací... torne. Després de tot eixe temps, note que m'han reballat en l'instant i lloc idoni per a llevar-li la pols a aquest racó. Em trobe en una de les últimes nits de l'estiu; amb un 2009-2010 per davant i amb l'agenda nova i buida, impacient damunt la taula. I, per una cadena de circumstànices, em trobe al cap de tot eixe temps en companyia d'una casa buida i en silenci i d'un d'eixos flexos que sempre havia volgut tindre, dels que pengen damunt del teu racó del sofà i volen dotorejar què lliges.

Benvingut/da.

No puc definir com serà açò però, esta nit... tampoc sé si vull fer-ho.

Procrastinació.

2007-05-28T17:08:00.003+02:00

Quan menys temps tingues més coses faràs. Eixa és la norma màxima universal. Quan tingues tot un cap de setmana lliure, només faràs una única cosa: res. En canvi quan tingues molt poc temps per fer el que deuries haver fet en caps de setmana com aquell, miraràs el teu correu cada minut i mig, t'ordenaràs la faena vint-i-tres voltes i crearàs un (altre) blog que no necessites. A mi m'ha passat.