dijous, 27 d’agost del 2009

Els altres mons de la literatura catalana

No sé quin tipus d'aixerri personal acabarà sent abocant en aquest bloc, però em puc fer una idea. Em veig vindre ja que compartiré ací impressions sobre les lectures que vaja fent. I, alhora, que aquestes lectures de ben segur estaran relacionades amb la literatura fantàstica i cadascun dels gèneres que beuen d'ella: fantasia, ciència ficció, ficció gòtica i literatura de terror. Què anem a fer-li. Em veig vindre que difícilment hi haurà res de novel·la històrica, o d'obres que intenten explicar-nos una vegada més com (no) som els homes i les dones i per què no sabem interpretar un mapa de Venus.

I com ja hem tingut prou preliminars, ja va sent hora de que done pas a la molla.

Començaré parlant un volum amb la lectura del qual estic gaudint barbaritats. Parle d'Els altres mons de la literatura catalana, una antologia de narrativa especulativa en llengua catalana feta a cura de Víctor Martínez-Gil.

El recorregut ens porta des de l'any 1874 fins el 2002, i recull els relats més significatius que s'han escrit en aquest gènere. A banda d'una gran riquesa d'autors, s'ens ofereix un conjunt de subgèneres ric i heterogeni: trobem relats de fantasmes, meravellosos, de monstres i de presències vampíriques, d'utòpies i distòpies, d'estranyes percepcions, de temptacions fàustiques o relats que ens deixen veure com serà podria ser la fi del món.

Trobem relats de Jacint Verdaguer, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Terenci Moix, Josep Albanell, Màrius Serra, Albert Sánchez Piñol i fins a una cinquantena més d'autors. Si pensem que és un gènere que ha tingut dificultats per fer-se un lloguet a les prestatgeries de Literatura Amb Majúscules (sense intenció de començar amb el victimisme), és un plaer trobar-hi alguns d'aquestos noms emblemàtics. Si, a més, tenim en compte que és un gènere eminentment anglòfon que no sempre ha tingut ganes d'aprendre noves llengues, pagarem ben a gust 20€ per aquestes 715 pàgines que concentren més de cent anys de ficció fantàstica en llengua catalana.

dimecres, 26 d’agost del 2009

Un miler de nits més tard

Quan han passat dos anys i quatre mesos (menys dos dies) des de l'última volta que em vaig passar per ací... torne. Després de tot eixe temps, note que m'han reballat en l'instant i lloc idoni per a llevar-li la pols a aquest racó. Em trobe en una de les últimes nits de l'estiu; amb un 2009-2010 per davant i amb l'agenda nova i buida, impacient damunt la taula. I, per una cadena de circumstànices, em trobe al cap de tot eixe temps en companyia d'una casa buida i en silenci i d'un d'eixos flexos que sempre havia volgut tindre, dels que pengen damunt del teu racó del sofà i volen dotorejar què lliges.

Benvingut/da.

No puc definir com serà açò però, esta nit... tampoc sé si vull fer-ho.